Història d'un sector - Pròleg

Fa un any vaig decidir-me a escriure un llibre. 

Donat que l'aniré escrivint a mesura que em vagi inspirant, he pensat que en lloc de publicar-lo quan estigui acabat, L' aniré publicant en el meu bloc a mesura que vagi creant els capítols.

D'aquesta manera també es farà mes fàcil de llegir i de passada el podré anar enriquint amb l'ajuda dels qui sentin que d'una forma o altre en formen part i vulguin fer la seva aportació.

 

PRÒLEG

Avui tinc 57 anys. Quan enceto aquest petit llibre em sent-ho prou satisfet de tot el que he fet fins ara, però sempre m’he quedat amb les ganes de plasmar en forma de relat algunes de les meves vivències. He pujat en globus, he volat des d’un planejador experimentant el silenci que deuen sentir els ocells quan volen alt, he plantat arbres, he creuat l’atlàntic, he treballat en diversos sectors on sempre he canviat per voluntat pròpia, fins i tot he cobrat per jugar a futbol, he format part d’ una escola d’ensinistrament caní i d’un club d’agility i podria dir que he fet quasi tot allò que en algun moment m’ha passat pel cap i m’ha vingut de gust... però per damunt de totes les coses el que mes m’ha omplert ha estat formar la meva pròpia família.

Tot i així, encara em quedava el repte final, el d’escriure un llibre, tal i com manen els cánnons...

De fet aquesta no es la primera vegada que ho intento, però sempre m’he fet enrere preguntant-me si a algú li interessaria un llibre meu. De fet la meva vida no te cap interès especial mes enllà de la de qualsevol altre, amb les seves tristeses i alegries. Si be es cert que en el meu cas perdre els pares amb només 20 anys no deixa de ser dur, i es clar, et marca per sempre en el tarannà de la teva vida. Per sort, però,  amb 20 anys vaig tenir temps per heretar els valors que ells em van saber transmetre.

Al final, en el meu cas tot es resumeix a la frase que li vaig robar a algú fa temps (no recordo a qui) i que deia “la vida m’ha donat mes del que m’ha pres”. I aquest es el meu balanç a dia d’avui.

De igual manera el contingut d’aquest llibre tampoc interessarà a massa gent, mes enllà de la curiositat que desperti a aquells que d’una forma o altre han estat vinculats al sector de la floricultura del Maresme o directament al Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya. Mes que res imagino de la seva curiositat, per saber si en surten ben parats o no.

Ja us avenço que des de que he esdevingut avi i he arribat fins aquí, he cregut que ja era hora de deixar la prudència una mica de banda i explicar les coses tal i com les he viscut encara que mes d’un no les comparteixi, com no las van compartir en el seu moment.

No es tracta d’ensanyar-se amb ningú, ni molt menys,  el que vull explicar en aquest llibre, es la meva humil opinió, la que he viscut des del punt de vista d’algú que d’una forma o d’una altre, en major o menor encert ha exercit tasques de responsabilitat a una empresa capdavantera del sector com ha estat el Mercat. I ho ha fet sense cap interès econòmic mes enllà del seu salari i de les ganes de treballar per un col·lectiu pensant sempre en la majoria i no només en uns quants.

Basat des de la perspectiva que donen mes de tretze anys en diverses funcions de responsabilitat y de direcció dins del Mercat de la Flor i Planta Ornamental de Catalunya i d’uns quants més vinculats a dues de les mes importants comercials del sector, principalment dedicades a la exportació, com Poleplants i Corma.

A tot arreu on he treballat ho he fet com si el negoci fos el meu i el Mercat no en va ser una excepció, ben al contrari.

Un cop dit això, cal ser conscient  que la majoria de vegades, la veritat fa una mica de mal, bàsicament a aquells a qui no els ve de gust  escoltar-la.

La finalitat, no es altre que explicar les meves vivències perquè al final del llibre cadascú en tregui les seves pròpies conclusions i pugui exercir amb mes coneixements la reflexió del perquè estem on estem, o mes ben dit, perquè el sector està on està i perquè i de quina manera s’han deixat escapar tantes oportunitats.

Si tot el que explicaré serveix per alguna cosa, encara que sigui massa tard, ja em donaré per satisfet.

Deixeu-me , però, que abans parli una mica de mi, com em defineixo i us ajudi a entendre millor la finalitat del llibre.

Pertanyo  a aquella generació que es posava a treballar al finalitzar els estudis de Batxillerat.

Massa inquiet per passar-me quatre o cinc anys mes estudiant, per acabar probablement treballant a La Caixa , al Banc o a algun lloc desenvolupant tasques de pur funcionari.

Vaig ser dels que varem optar pel mercat laboral des de la experiència i des de la base renunciant a una carrera (tampoc me’n entusiasmava cap en especial). Dels que aquella experiència ben aprofitada ens va ensenyar a conèixer des de baix tots i cadascun dels esglaons que necessita conèixer un futur gerent, director o simplement responsable de qualsevol empresa per saber como treure’n el màxim profit dels seus empleats o  d’aquells treballadors que en algun moment tingues al seu càrrec.

Dels que precisament per haver començat des de baix, va entendre que la motivació es bàsica per la bona marxa d’una empresa. ("si cuides als teus empleats, ells cuidaran dels teus clients")

De venedor de cotxes amb 17 anys a Director d’una empresa amb mes de 400 associats i referent al seu sector.

Actualment fora del sector ornamental, però entusiasmat, en un projecte fet realitat de venda de productes online tot i que, com sempre, obert a nous projectes de futur.

Sóc dels que pensen que "La vida no està embolicada en un llaç però continua sent un bon regal".

(Properament Capitol I)